Des d'Òmnium, doncs, es vol potenciar la línia reivindicativa de la campanya 'Junts per Catalunya', amb la qual es denuncia que l'Estat espanyol ha trencat el pacte amb Catalunya i es reclama que el Govern apliqui l'Estatut que va decidir el poble català més enllà dels entrebancs que s'intenten posar des d'Espanya. Així, el manifest de la Festa de la Llibertat 2008, de la qual encara se'n desconeixen els actes, serveix per expressar que els sotasignants estan en desacord davant la reiterada vulneració del dret a decidir de Catalunya.  (El manifest el reproduïm al final de l'article)

Fins al moment, 'Junts per Catalunya' ja compta amb adhesions com ara les de la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, l'Obra Cultural Balear, la Intersindical, l'Acció Cultural del País Valencià, Opinió Catalana o l'Ateneu Barcelonès.   

Manifest 11 de setembre de 2008

De nou, ens reunim en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, en la Festa per la Llibertat, acte de commemoració popular promogut per la societat civil amb caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu.

Avui volem clamar amb força que no acceptarem que es vulneri la voluntat del poble català i, per tant, no ens quedarem de braços plegats davant de cap retallada més a l'Estatut de Catalunya, tal com es pretén fer des del Tribunal Constitucional. L'Estatut de Catalunya hauria de ser el text legal que el mateix Parlament de Catalunya aprovés en representació dels seus ciutadans. L'Estatut del 2006 ja va significar una forta renúncia respecte a l'ambiciós text original al qual havia donat suport el 89% del Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, l'Estatut del 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i referendat pel poble de Catalunya.

Dos anys després, no podem acceptar que un Tribunal Constitucional desacreditat per la seva composició partidista i clarament belligerant contra l'avanç de l'autogovern pugui decidir sobre el nostre Estatut. En definitiva, no reconeixem la legitimitat del Tribunal Constitucional per dictar una sentència que rebaixi encara més el text estatutari.

Volem denunciar, a més a més, que l'Estat està impedint amb totes les seves forces l'aplicació efectiva del nou Estatut: la invasió de competències previstes en el text i l'incompliment dels compromisos de finançament impossibiliten l'aplicació dels limitats avenços que el nou text contenia. Fins quan haurem d'aguantar una Espanya que té la paella pel mànec i que no està disposada a complir les seves pròpies lleis? Davant d'aquesta realitat indignant, reclamem la unitat de la societat civil catalana i de les seves forces polítiques per tal de fer respectar la voluntat del poble de Catalunya. Una sentència que rebaixi encara més l'Estatut només pot ser resposta mitjançant la transversalitat civil i política, que oblidi els interessos particulars i prioritzi els del país.

Avui, 11 de setembre de 2008, volem recordar també que, en plena era de la informació, aproximadament la meitat dels valencians no poden veure TV3, en el que és un atac a la unitat de la llengua catalana, però també als drets humans més elementals, com la llibertat d'expressió.

Que sàpiga tothom que continuarem lluitant des de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu compartit i per construir conjuntament un futur més just i més lliure. I aquest 2008 volem reclamar, també, la capacitat de decidir des de casa nostra sobre la planificació de la xarxa de transports i infraestructures, des d'una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible, al servei de tota la societat.

Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant. Per això volem dir ben fort: continuarem defensant i construint el nostre país, amb tothom i per a tothom.

Junts! per Catalunya.

A més, Zallo adverteix que "Si com es demana en el manifest, el Parlament espanyol adoptés mesures restrictives amb una ‘normativa legal (amb reforma constitucional i d'estatuts autonòmics) ‘, a ningú no se li escapa el risc de fractura que aquest tipus d'iniciatives podrien propiciar" (...) "A la condició de llengües maltractades per la història de la construcció de l'Estat espanyol, han d'afegir ara la de voler ser relegada a l'estatus de llengües i cultures secundàries i no integrals, mers apèndixs d'una presumpta cultura i llengua comuna".

D'altra banda, l'articulista explica que la tendència homogeneïtzadora és tristament internacional és diu "el darwinisme cultural", explica, "sosté que sigui el nombre de parlants i la mida dels mercats lingüístics els criteris del futur de les llengües, deslegitimant que es puguin protegir les llengües menys robustes. I ho defensen fins i tot persones que els horroritzaria un criteri darwinista social, o que defensen l'excepció cultural en l'audiovisual internacional"!!! Davant d'això, Zallo proposa que del què "Es tracta és de disposar del dret collectiu a conèixer bé la pròpia (i l'altra) llengua perquè cadascú pugui ser realment lliure d'usar la que vulgui, quan vulgui, i segons les situacions".

Pel que fa a les estratègies que ha de seguir ara la formació nacionalista, Ramon Tremosa exposa que han de tenir en compte que "si alguna cosa pot ensorrar la credibilitat del nou Estatut que CDC va impulsar és que pugui acabar proporcionant zero euros per càpita addicionals, o un simple augment de recursos molt inferior al creixement del PIB català dels darrers anys". D'altra banda, l'economista és del parer que "Artur Mas és el líder català més ben preparat i presenta el currículum més brillant", però que algunes coses han fallat per tal que no hagi pogut assolir el govern.

Per últim, Ramon Tremosa planteja que "avui que el catalanisme conté un grau de sobiranisme molt superior al de fa vint anys, quina és la rauxa de CDC? Potser a CDC ara li falla això amb la reforma del nou Estatut, que encara és a temps de forçar a l'alça en el seu desplegament: justament perquè CDC creu més en la reforma que en la revolució no pot acceptar-ne qualsevol reforma".   

De fet, encara que no se sap si, precisament per l'enuig de Cullell i Alavedra o perquè, però el cas és que Felip Puig ha rectificat en les darreres hores les seves paraules. El número 2 de la principal força política del país ha assegurat que les seves declaracions van ser expressades en un programa d'humor, que lamenta que hagin provocat "una polèmica desafortunada" i ha preferit elogiar Montilla com un valor d'integració d'aquest país. Tot i les rectificacions, Puig ha advertit que continua pensant que el President de Catalunya s'ha d'autoexigir pel que fa al nivell que té de llengua catalana.

Pel que fa a les crítiques internes dins el partit, Cullell, exConseller de Política Territorial i Economia a l'època de Jordi Pujol, considera que "criticar el català del president és un gran error. Per descomptat, aquest no és el camí per construir 'la casa gran del catalanisme'", segons ha informat el Periódico. A més a més Cullell creu que paraules en aquesta línia només perjudiquen la expansió de la llengua catalana i que cal buscar les millors fórmules per tal d'assolir els màxims nivells d'integració. Per la seva banda, ha transcendit que Macià Alavedra, exConseller de Governació, Indústria i Economia de la Generalitat, va trucar Artur Mas en per expressar les seves opinions al respecte, semblants a les de Cullell

22/07/2008 · Barcelona
Veus informades anuncien una reunió entre el PSOE i el PP amb la finalitat d'elaborar una estratègia comuna per aigualir de l'Estatut els punts referents a la llengua, concretament: el deure de conèixer les dues llengües oficials, el principi de disponibilitat lingüística en el món privat i el drets lingüístics de l'àmbit de l'ensenyament. Davant d'aquest possible acord, Òmnium Cultural ha fet pública la nota que reproduïm íntegrament per al vostre interès.

LA LLENGUA NO ÉS MONEDA DE CANVi
Reunida la Junta Directiva d'Òmnium Cultural el dia 21 de juliol de 2008, davant els rumors que les dues forces polítiques estatals majoritàries poden posar-se d'acord per convertir l'anullació de determinats articles de l'Estatut de Catalunya en el nucli d'una transacció que desbloquegi la renovació del Tribunal Constitucional, creu que hi ha raons per suposar que un cop més la llengua podria esdevenir la moneda de canvi d'aquesta negociació. Per aquest motiu, vol fer constar que hi ha almenys 3 punts irrenunciables en l'articulat del nou Estatut, sense els quals quedaria desvirtuat per complet el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:

22/07/2008 · Barcelona
Veus informades anuncien una reunió entre el PSOE i el PP amb la finalitat d'elaborar una estratègia comuna per aigualir de l'Estatut els punts referents a la llengua, concretament: el deure de conèixer les dues llengües oficials, el principi de disponibilitat lingüística en el món privat i el drets lingüístics de l'àmbit de l'ensenyament. Davant d'aquest possible acord, Òmnium Cultural ha fet pública la nota que reproduïm íntegrament per al vostre interès.

LA LLENGUA NO ÉS MONEDA DE CANVi
Reunida la Junta Directiva d'Òmnium Cultural el dia 21 de juliol de 2008, davant els rumors que les dues forces polítiques estatals majoritàries poden posar-se d'acord per convertir l'anullació de determinats articles de l'Estatut de Catalunya en el nucli d'una transacció que desbloquegi la renovació del Tribunal Constitucional, creu que hi ha raons per suposar que un cop més la llengua podria esdevenir la moneda de canvi d'aquesta negociació. Per aquest motiu, vol fer constar que hi ha almenys 3 punts irrenunciables en l'articulat del nou Estatut, sense els quals quedaria desvirtuat per complet el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:

1.     El deure de coneixement de les dues llengües oficials en igualtat de condicions (article 6.2), sense el qual es consumaria la subordinació del català, fins i tot a Catalunya mateix, i la seva oficialitat esdevindria un pur simulacre, amb greus repercussions en tots els ordres de la vida pública.

2.     El principi de disponibilitat lingüística en el món privat (article 34), sense el qual les empreses tindran la llibertat d'imposar la llengua als seus clients i desapareixerà l'opció lliure dels consumidors per la llengua oficial que prefereixen, amb efectes nefastos per a l'ús normal del català en les relacions comercials.

3.     Els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament (article 35), que constitueixen la pedra angular de la unitat i la cohesió de la nostra societat. Després que el mateix Tribunal Constitucional va aprovar el nostre model educatiu de conjunció, seria un gravíssim retrocés que ara es pretengués invalidar-lo, posant en perill la convivència i la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans de tots els orígens.