Butlletí
 |
L'entrevista
Àngel Colom
Exsecretari general d’ERC i militant de CDC
"El congrés de CDC és una mala notícia per la sociovergència"
|
 |
Llibres recomanats
Josep-Lluís Carod-Rovira
2014
Josep benet
Memòries. De l'esperança a la desfeta (1920-1939)
Hilari Raguer i Jordi Pujol
Josep Benet, El meu jurament de 1939
Joan Francesc Mira
En un món fet de nacions
Tian Riba
Ernest Benach l'independentisme sensat
Juan Ajuriaguerra en el corazon
Antonio Gómez Andrés (ed.)
Emili Gómez Nadal: diaris i records
Joan Puigcercós
Generació.cat
Documents
L'entitat en defensa de la llengua ha presentat un manifest on rebat tota la parafernàlia espanyolista del Manifesto
Parlament de Jordi Porta al TNC, 25 de juny de 2008, acte: "junts per Catalunya".
Text llegit pel President d'Òmnium Cultural durant l'entrega del guardó a Montserrat Abelló
Descripció de quina és l'estadística respecte a la immigració als Països Catalans i les bonances del model català de cohesió social
Informe sobre l'episodi de sequera entregat pel president Montilla al cap de l'oposició
Manifest per la Unitat i la Renovació, L'Esquerra del futur
Mostra tots els documents
|
|
 |
Destaquem |
 |
|
24/07/2008 · Barcelona · Crònica d'Afers religiosos Per
mitjà d'una opaca i tèrbola operació, el bisbe de Vic Romà Casanova ha ordit
una trama per introduir la branca femenina de l'Institut del Verbo Encarnado a la diòcesi. Si fa un any, tal com
va informar àmpliament TRIBUNA CATALANA, Vic es va convertir en la primera
diòcesi de l'Estat espanyol que admetia l'Instituto
del Verbo Encarnado als Caputxins de Manresa, ara les monges que s'anomenen
l'Instituto Servidoras del Señor y de la
Virgen de Matará es faran càrrec de la Catedral de Vic. Les irregularitats
del Verbo Encarnado han estat tan greus a l'Argentina que tres bisbes
d'aquell país, encapçalats per l'arquebisbe Alfonso Delgado de l'Opus Dei, van
decidir el tancament dels seus centres formatius, un dels quals era el
seminari. De fet, el bisbe català Joan Godayol, missioner a Amèrica Llatina
durant 45 anys, en una entrevista recent denunciava que el Verbo Encarnado
és uns dels moviments que "pretenen
erigir-se en defensors de l'ortodòxia romana i reivindiquen la riquesa (....)
perquè no fan vot de pobresa".
24/07/2008 · Barcelona · Crònica d'Afers religiosos Per
mitjà d'una opaca i tèrbola operació, el bisbe de Vic Romà Casanova ha ordit
una trama per introduir la branca femenina de l'Institut del Verbo Encarnado a la diòcesi. Si fa un any, tal com
va informar àmpliament TRIBUNA CATALANA, Vic es va convertir en la primera
diòcesi de l'Estat espanyol que admetia l'Instituto
del Verbo Encarnado als Caputxins de Manresa, ara les monges que s'anomenen
l'Instituto Servidoras del Señor y de la
Virgen de Matará es faran càrrec de la Catedral de Vic. Les irregularitats
del Verbo Encarnado han estat tan greus a l'Argentina que tres bisbes
d'aquell país, encapçalats per l'arquebisbe Alfonso Delgado de l'Opus Dei, van
decidir el tancament dels seus centres formatius, un dels quals era el
seminari. De fet, el bisbe català Joan Godayol, missioner a Amèrica Llatina
durant 45 anys, en una entrevista recent denunciava que el Verbo Encarnado
és uns dels moviments que "pretenen
erigir-se en defensors de l'ortodòxia romana i reivindiquen la riquesa (....)
perquè no fan vot de pobresa".
El
punt central de la trama és l'abandonament de les monges dominiques del convent
de Santa Clara de Vic, que es farà efectiu el primer d'agost, a causa de la
manca de vocacions. Aquestes monges aniran a viure al Monestir de Sant Domènec
de Guzmán de Sant Cugat del Vallès, que integrarà les monges que vivien als
convents de Vic, Sant Cugat del Vallès i de Palma de Mallorca. Aleshores, el
convent de Santa Clara de Vic, a la plaça de la Malla, al nucli antic de Vic
quedarà buit. L'immoble pertany al Convent de Santa Clara, però el Bisbat
de Vic
vol aconseguir la seva cessió. Malgrat la poca claredat de tot plegat, la priora
del convent de Vic, Maria Araceli Abós, que manté una relació de sintonia amb
el bisbe Casanova, ha admès al diari digital Osona.com "que no s'ha venut ni s'ha cobrat ni sol euro per la venda de l'immoble
i que les negociacions amb el Seminari del Poble de Déu encara estan molt
verdes".
Aquest seria l'objectiu
final del bisbe de Vic: facilitar que el Seminari del Poble de Déu, un nou
moviment de tipus conservador, traslladés la seva seu des de Camprodon fins al
Convent de Santa Clara de Vic. De fet, el Seminari del Poble de Déu gaudeix
d'una influència determinant al Bisbat, ja que, per exemple, el secretari del
bisbe n'és membre. El següent pas seria que el Seminari del Poble de Déu i les
monges de l'Instituto del Verbo Encarnado
compartissin l'espai de Santa Clara per impulsar conjuntament un centre d'estudis
bíblics.
 |
24/07/2008 · Bilbo · Crònica d'Euskal HerriaLa
Comunitat Autònoma d'Euskadi és com un formatge de gruière gegant, està
totalment foradada. L'autogovern i el sistema polític bascos estan vigilats
molt de prop per les Forces de Seguretat de l'Estat i totalment condicionats
per les constants ingerències de la justícia espanyola. Fins al punt que
Baltasar Garzón, des de Madrid estant, té més poder per fer i desfer en
territori basc que no pas el mateix Lehendakari. Més que un jutge de
l'Audiència Nacional, Garzón sembla massa sovint un virrei enviat a les
províncies del nord amb l'objectiu de redreçar-les. Juan José Ibarretxe creu
que l'autonomia basca està suspesa "de facto". No li falta raó en el fons.
24/07/2008 · Bilbo · Crònica d'Euskal HerriaLa
Comunitat Autònoma d'Euskadi és com un formatge de gruière gegant, està
totalment foradada. L'autogovern i el sistema polític bascos estan vigilats
molt de prop per les Forces de Seguretat de l'Estat i totalment condicionats
per les constants ingerències de la justícia espanyola. Fins al punt que
Baltasar Garzón, des de Madrid estant, té més poder per fer i desfer en
territori basc que no pas el mateix Lehendakari. Més que un jutge de
l'Audiència Nacional, Garzón sembla massa sovint un virrei enviat a les
províncies del nord amb l'objectiu de redreçar-les. Juan José Ibarretxe creu
que l'autonomia basca està suspesa "de facto". No li falta raó en el fons.
De moment Espanya ha evitat -no
per falta de ganes sinó per qüestions pràctiques- decretar formalment la
suspensió de l'autogovern basc. No són pocs els dirigents polítics i
empresarials espanyols que veurien de bon grat que Madrid deixés temporalment
en suspens les institucions d'Euskadi, tal i com anys enrere va fer Londres amb
el Nord d'Irlanda. Això crearia una onada d'indignació no sols entre els abertzales
i, per tant, l'aposta passa per ser molt més subtils: buidar de contingut real
les decisions que adoptin l'executiu i el parlament de Vitòria, i també
modificar el mapa electoral del país. Minar, i no suspendre, és l'estratègia
espanyola. En els darrers anys la política basca no es decideix en els àmbits
que li són propis, els polítics, sinó que se la fa jugar en un territori aliè i
totalment advers: el judicial.
Els exemples que demostren que
els bascos viuen sota un règim autonòmic intervingut són molts i evidents. Per
començar el mateix marc legal, l'Estatut de Gernika, no està desenvolupat del
tot. Queden transferències pendents, com les presons o les competències en I+D
entre d'altres, que el govern espanyol es nega a traspassar. L'anomenada Llei
de Partits, impulsada pel PSOE i el PP, es va fer a mida del cas basc i ha
deixat fora de la llei a l'esquerra abertzale. En els pròxims mesos EHAK
i ANB deixaran d'existir en aplicació
d'aquesta legislació especial. L'efecte més pervers és que 200 mil ciutadans
bascos no poden exercir el seu dret a vot, s'han quedat sense el referent
polític independentista. La gran paradoxa és que el Lehendakari Ibarretxe i
també els socialistes Patxi López i Rodolfo Ares han caigut en la xarxa de la
Llei de Partits. Tots ells estan pendents de ser jutjats per haver-se reunit
amb la illegalitzada Batasuna durant el fracassat procés de pau. A l'Audiència
Nacional continuen oberts els macro-sumaris contra centenars de bascos i el món
econòmic tampoc s'escapa de la persecució estatal. Diferents empreses de gran
prestigi -com Sidenor o Amenabar- radicades a Euskadi han estat recentment
escorcollades per la Guardia Civil sota l'acusació d'haver pagat l'impost
revolucionari a ETA. I el pal de paller de l'autogovern basc, el seu sistema
financer especial, el Concert Econòmic, també està qüestionat jurídicament per
les comunitats veïnes de La Rioja i Castella-Lleó, que el consideren injust i
insolidari.
Eusko
Alkartasuna, el PNB i l'esquerra abertzale coincideixen en assegurar que
existeix una mena de "GAL jurídic" que està forçant i retorçant les lleis
espanyoles en contra dels interessos bascos. El Tribunal Europeu de Drets
Humans intueix que alguna cosa està passant amb la justícia espanyola. Acaba de
dictaminar que els tribunals més importants de l'Estat, el Suprem i el
Constitucional, no van ser imparcials en el Cas Sogecable, que va acabar amb la
carrera judicial de Javier Gómez de Liaño. No està de més recordar que el
Suprem decreta les il·legalitzacions dels partits bascos i que el
Constitucional determinarà si Ibarretxe pot celebrar la seva consulta el 25
d'octubre i també es pronunciarà sobre els recursos presentats contra el nou
Estatut de Catalunya. Si els jutges dels dos màxims tribunals espanyols ja han
estat, almenys, un cop imparcials, per què no ser-ho una segona vegada? La raó
d'Estat contra bascos i catalans és una bona excusa.
|
 |
País Valencià
24/07/2008 · ValènciaSi algú tenia cap dubte, sobre la professionalització del futbol, sobre l’asboluta mercantilitació d’aquest esport… En definitiva, si algú encara pensava que els equips són això, equips; si algú encara pensava que en aquest camp primaven els sentiments, ja se’n pot acomiadar. El València CF ha posat, negre sobre blanc, quina és l’autèntica realitat de l’esport rei.
24/07/2008 · ValènciaSi algú tenia cap dubte, sobre la professionalització del futbol, sobre l’asboluta mercantilitació d’aquest esport… En definitiva, si algú encara pensava que els equips són això, equips; si algú encara pensava que en aquest camp primaven els sentiments, ja se’n pot acomiadar. El València CF ha posat, negre sobre blanc, quina és l’autèntica realitat de l’esport rei.
Després d’una pèssima gestió a l’últim lustre, el constructor Juan Soler acaba de cedir el testimoni del club a l’empresari madrileny Juan Villalonga. Li ha cedit les regnes perquè reflote l’entitat, però no ha venut cap de les seues accions, gràcies a les quals, com a accionista majoritari, controla l’entitat. Villalonga hi accedeix com a “manager”, i s’embutxacarà el 2,5% de cada operació que impulse i en què s’obtinguen guanys econòmics. Vaja, una comissió com qualsevol altra.
El moment que travessa el club del Mestalla és lamentable. Tot i haver aconseguit la Copa del Rei de la temporada passada, el balanç va ser més que negatiu: el conjunt xe no superà la fase de grups de la UEFA Champions League i va flirtejar amb el descens, del qual tan sols va escapolir-se, matemàticament, a la penúltima jornada de lliga. Una dutxa d’aigua freda en tota regla per una afecció que ha tingut la sort de viure els primers anys de la dècada del 2000, la més fecunda en èxits del club.
Pitjor que els resultats esportius és l’estat que presenten les finances. El deute s’ha disparat sobremanera. Els números rojos vorejarien els 300 milions d’euros, i això que l’equip de Soler ha gaudit de favors polítics en forma de requalificacions amables que ell mateix no ha dubtat a parlar de “pelotazos”. Com sona.
Els terrenys del mas de Porxinos (Riba-roja del Túria), on s’aixecarà la futura ciutat esportiva de l’equip, han estat saturats al màxim per poder fer-hi xalets, fins al punt d’envair una zona mediambientalment protegida. A l’àrea de València on encara hi ha el vell Mestalla, entre l’avinguda de Suècia i la d’Aragó, el somni de construir torres i més torres està a un pas d’esvair-se, producte de la davallada del sector immobiliari: la primera parcel·la que ha eixit a la venda, a un preu de 90 milions d’euros, l’ha haguda de comprar, a desgrat seu, el mateix Soler, i un camí semblant porta la segona parcel·la que vendrà el club.
Per acabar-ho d’adobar, la no presència del València CF a la propera edició de la Champions League comporta una pèrdua d’ingressos important. Als pressupostos del club hi havia comptabilitzats enguany uns 20 milions, en aquest apartat. I, no menys rellevant, el millor patrimoni del club, futbolistes com ara David Villa, David Silva o Raúl Albiol, no poden ser traspassats per l’opinió pública en contra. L’intent de fitxatge de Silva per part del FC Barcelona, de fet, ha aixecat força polseguera, fins al punt que s’ha creat una plataforma contrària al traspàs.
Sense gaire marge de maniobra, Juan Villalonga, l’excompany de pupitre de José María Aznar, el nét de l’empresari valencià Ignasi Villalonga (el qual sempre va demanar d’estretir els llaços amb Catalunya, ni que fóra per pur interès econòmic), aterra a una entitat convulsa com poques, sotmesa a totes les maltempsades possibles. Ni amb el vent a favor, no ha gaudit mai de pau social el València CF.
Villalonga s’ha afanyat a proclamar el seu valencianisme, un equip que, segons diu, porta al cor des de ben petit. En canvi, era usual veure’l a la llotja del Santiago Bernabéu, en l’època que fou director de Telefónica i abans, això sí, de l’escàndol de les “stock options”. Ara resideix a Londres, treballa per diverses empreses, i els caps de setmana que hi haja partit a València mirarà d’acostar-s’hi. Farà una mica com el magnat del FC Chelsea, Roman Abramovich, per bé que Villalonga no invertirà ni un sol euro en el futbol. Només aspira a guanyar-ne, i el president Soler, a mantenir-se en la posició de màxim accionista, a la qual va dur-lo Francesc Camps en un intent de calmar la bulliciosa vida social del club.
Camps, un valencianista de pro, no va aconseguir fer net amb Soler, i ara Soler encarrega la difícil tasca a Villalonga. Paral·lelament, un Eduardo Zaplana ja allunyat de la política (i del que aquesta implicava: per exemple, fer veure que era valencianista de tota la vida mentre va ser president de la Generalitat Valenciana, i tot seguit treure’s la carassa i freqüentar, com Villalonga, la llotja del Bernabéu), un Zaplana alliberat, ha anat a caure, precisament, a Telefónica, com a delegat per Europa.
Camins creuats, o no tant, els de Villalonga i el cartagener.

Illes Balears
24/07/2008 · Palma · Tomeu MartíJa ho advertíem en una anterior crònica: el futur del club esportiu més important de les illes Balears, el Club Esportiu Mallorca, era incert a causa de la fallida econòmica del grup d'empreses propietat del president i màxim accionista del club. I aquesta setmana ha saltat la notícia a la portada de tots els informatius locals. El Mallorca podria passar a mans angleses en els propers dies. De moment, tant l'actual propietari del club, Vicenç Grande, com el que en seria el nou propietari, l'empresari anglès Paul Davidson, han confirmat públicament que existeix un preacord.
24/07/2008 · Palma · Tomeu MartíJa ho advertíem en una anterior crònica: el futur del club esportiu més important de les illes Balears, el Club Esportiu Mallorca, era incert a causa de la fallida econòmica del grup d'empreses propietat del president i màxim accionista del club. I aquesta setmana ha saltat la notícia a la portada de tots els informatius locals. El Mallorca podria passar a mans angleses en els propers dies. De moment, tant l'actual propietari del club, Vicenç Grande, com el que en seria el nou propietari, l'empresari anglès Paul Davidson, han confirmat públicament que existeix un preacord.
Sembla doncs que el Mallorca passaria a formar part del grup empresarial i inversor anglès que presideix Paul Davidson, conegut com "el Llanterner". Davidson es convertirà així en l'accionista majoritari del Mallorca amb la intenció de mantenir i de millorar la situació del club en l'elit del futbol europeu.
L'acord a que han arribat l'empresari mallorquí i l'anglès preveu que Vicenç Grande continuï com a accionista de l'entitat i que en presideixi la Societat Anònima Esportiva durant els propers cinc anys. La venda del club mallorquí es faria per una xifra al voltant dels 25 milions d'euros.
Si l'operació s'acaba tancant, el Mallorca tendrà un propietari anglès, per bé que la intenció de Davidson és la de traslladar la seva residència i el centre de les seves operacions empresarials a Mallorca. Però, qui és Paul Davidson?
El nom de Paul Davidson no resulta gaire conegut a Mallorca, però al món de les finances de la City londinenca se'l coneix de sobres. Davidson, anomenat al seu entorn el Llanterner, és un inversor anglès de 52 anys que es féu ric amb el negoci de les canonades.
Segons que informava ahir Diari de Balears, "El grup empresarial que lidera, Fluid Leader Group, patentà un sistema per arreglar i col·locar olioductes que ha estat inserit amb èxit als camps petrolífers del Golf Pèrsic. Aquesta ha estat la font de riquesa de Davidson i el seu grup, estrenat fa un mes a borsa amb un capital de 90 milions de lliures. La instal·ladora de canonades ha fet diversos tractes amb la família Al Qassimi per construir plantes de producció a Sharjah (Emirats Àrabs Units), però també preveu obrir unitats de manufactura al Regne Unit per apoderar-se del mercat britànic. A més de les seves activitats com a empresari, Davidson va provar sort al món de les inversions d'alt risc el 2002, però la seva aventura acabà als tribunals, tot i que aquests li acabaren donant la raó".
Ara, Davidson, que reconeix
que no hi entén gaire de futbol, aterra a Mallorca per provar sort en un negoci
molt de moda entre els empresaris, la gestió de clubs futbolístics. De la seva
mà, el Mallorca pot entrar en una nova etapa d'internacionalització i pot immergir-se en el gran show bisness
en que s'ha convertit el futbol d'elit.
24/07/2008 · BarcelonaDesprés d'omplir recentment el Teatre Nacional, Òmnium ja prepara amb ganes i il·lusió el següent acte popular promogut per la societat civil amb caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu. L'enèsima Festa per la Llibertat, de cara a la diada nacional de l'11 de setembre, escalfa motors. La voluntat dels organitzadors és que l'embranzida que ha agafat la campanya de 'Junts per Catalunya' es reflecteixi amb una jornada lúdica i reivindicativa d'aquelles que creen consciència. És per això que, una vegada més, confien que el poble català respondrà i sortirà al carrer en una data tan especial com és la de l'11 de setembre
24/07/2008 · BarcelonaDesprés d'omplir recentment el Teatre Nacional, Òmnium ja prepara amb ganes i il·lusió el següent acte popular promogut per la societat civil amb caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu. L'enèsima Festa per la Llibertat, de cara a la diada nacional de l'11 de setembre, escalfa motors. La voluntat dels organitzadors és que l'embranzida que ha agafat la campanya de 'Junts per Catalunya' es reflecteixi amb una jornada lúdica i reivindicativa d'aquelles que creen consciència. És per això que, una vegada més, confien que el poble català respondrà i sortirà al carrer en una data tan especial com és la de l'11 de setembre
Des d'Òmnium, doncs, es vol potenciar la línia reivindicativa de la campanya 'Junts per Catalunya', amb la qual es denuncia que l'Estat espanyol ha trencat el pacte amb Catalunya i es reclama que el Govern apliqui l'Estatut que va decidir el poble català més enllà dels entrebancs que s'intenten posar des d'Espanya. Així, el manifest de la Festa de la Llibertat 2008, de la qual encara se'n desconeixen els actes, serveix per expressar que els sotasignants estan en desacord davant la reiterada vulneració del dret a decidir de Catalunya. (El manifest el reproduïm al final de l'article)
Fins al moment, 'Junts per Catalunya' ja compta amb adhesions com ara les de la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, l'Obra Cultural Balear, la Intersindical, l'Acció Cultural del País Valencià, Opinió Catalana o l'Ateneu Barcelonès.
Manifest 11 de setembre de 2008
De nou, ens reunim en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, en la Festa per la Llibertat, acte de commemoració popular promogut per la societat civil amb caràcter festiu i popular, però també reivindicatiu.
Avui volem clamar amb força que no acceptarem que es vulneri la voluntat del poble català i, per tant, no ens quedarem de braços plegats davant de cap retallada més a l'Estatut de Catalunya, tal com es pretén fer des del Tribunal Constitucional. L'Estatut de Catalunya hauria de ser el text legal que el mateix Parlament de Catalunya aprovés en representació dels seus ciutadans. L'Estatut del 2006 ja va significar una forta renúncia respecte a l'ambiciós text original al qual havia donat suport el 89% del Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, l'Estatut del 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i referendat pel poble de Catalunya.
Dos anys després, no podem acceptar que un Tribunal Constitucional desacreditat per la seva composició partidista i clarament belligerant contra l'avanç de l'autogovern pugui decidir sobre el nostre Estatut. En definitiva, no reconeixem la legitimitat del Tribunal Constitucional per dictar una sentència que rebaixi encara més el text estatutari.
Volem denunciar, a més a més, que l'Estat està impedint amb totes les seves forces l'aplicació efectiva del nou Estatut: la invasió de competències previstes en el text i l'incompliment dels compromisos de finançament impossibiliten l'aplicació dels limitats avenços que el nou text contenia. Fins quan haurem d'aguantar una Espanya que té la paella pel mànec i que no està disposada a complir les seves pròpies lleis? Davant d'aquesta realitat indignant, reclamem la unitat de la societat civil catalana i de les seves forces polítiques per tal de fer respectar la voluntat del poble de Catalunya. Una sentència que rebaixi encara més l'Estatut només pot ser resposta mitjançant la transversalitat civil i política, que oblidi els interessos particulars i prioritzi els del país.
Avui, 11 de setembre de 2008, volem recordar també que, en plena era de la informació, aproximadament la meitat dels valencians no poden veure TV3, en el que és un atac a la unitat de la llengua catalana, però també als drets humans més elementals, com la llibertat d'expressió.
Que sàpiga tothom que continuarem lluitant des de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu compartit i per construir conjuntament un futur més just i més lliure. I aquest 2008 volem reclamar, també, la capacitat de decidir des de casa nostra sobre la planificació de la xarxa de transports i infraestructures, des d'una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible, al servei de tota la societat.
Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant. Per això volem dir ben fort: continuarem defensant i construint el nostre país, amb tothom i per a tothom.
Junts! per Catalunya.
24/07/2008 · BarcelonaA Euskadi, el famós manifiesto també a fet estralls, Ramón Zallo, catedràtic de Comunicació de UPV-EHU, en el seu article al Deia, ens en fa una anàlisi objectiva històricosocial per demostrar fins i tot, als més espanyolistes que el text és simplement un retrocés. "No estem davant d'una defensa del castellà davant les gens amenaçadores llengües minoritàries en l'Estat, sinó davant d'un manifest que busca fonamentar culturalment un nacionalisme espanyol reactiu promovent un model d'Estat piramidal", explica Zallo, "aquest concepte d'Estat és de clara inspiració borbònica i liberal-vuitcentista davant el model dels Austrias que entenia llengües i Estats de forma convivencial i no jeràrquica. Aquí hi ha una operació lerrouxista", continua.
24/07/2008 · BarcelonaA Euskadi, el famós manifiesto també a fet estralls, Ramón Zallo, catedràtic de Comunicació de UPV-EHU, en el seu article al Deia, ens en fa una anàlisi objectiva històricosocial per demostrar fins i tot, als més espanyolistes que el text és simplement un retrocés. "No estem davant d'una defensa del castellà davant les gens amenaçadores llengües minoritàries en l'Estat, sinó davant d'un manifest que busca fonamentar culturalment un nacionalisme espanyol reactiu promovent un model d'Estat piramidal", explica Zallo, "aquest concepte d'Estat és de clara inspiració borbònica i liberal-vuitcentista davant el model dels Austrias que entenia llengües i Estats de forma convivencial i no jeràrquica. Aquí hi ha una operació lerrouxista", continua.
El catedràtic subratlla que "Avui el castellà és la llengua d'ús exclusiu en el funcionament de l'Estat compartit, en el sistema de mitjans de comunicació, en les relacions econòmiques o als fluxos socials i intercanvis culturals, relacionals i comunicatius. El castellà el domina el 100% de les comunitats bilingües. Les altres llengües de l'Estat, en canvi, sí que tenen un problema. No veure-ho és pura ceguesa interessada. Per motius d'equilibri, una política de suport especial és imprescindible davant del predomini diglòssic del castellà".
A més, Zallo adverteix que "Si com es demana en el manifest, el Parlament espanyol adoptés mesures restrictives amb una ‘normativa legal (amb reforma constitucional i d'estatuts autonòmics) ‘, a ningú no se li escapa el risc de fractura que aquest tipus d'iniciatives podrien propiciar" (...) "A la condició de llengües maltractades per la història de la construcció de l'Estat espanyol, han d'afegir ara la de voler ser relegada a l'estatus de llengües i cultures secundàries i no integrals, mers apèndixs d'una presumpta cultura i llengua comuna".
D'altra banda, l'articulista explica que la tendència homogeneïtzadora és tristament internacional és diu "el darwinisme cultural", explica, "sosté que sigui el nombre de parlants i la mida dels mercats lingüístics els criteris del futur de les llengües, deslegitimant que es puguin protegir les llengües menys robustes. I ho defensen fins i tot persones que els horroritzaria un criteri darwinista social, o que defensen l'excepció cultural en l'audiovisual internacional"!!! Davant d'això, Zallo proposa que del què "Es tracta és de disposar del dret collectiu a conèixer bé la pròpia (i l'altra) llengua perquè cadascú pugui ser realment lliure d'usar la que vulgui, quan vulgui, i segons les situacions".
Finalment, Zallo fa una interessant i esportiva proposta: "Potser calgui plantejar un bumerang per a aquesta campanya en la mesura que s'incompleix l'article 3.3. de la Constitució espanyola que indica que ‘la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció' en tot l'Estat espanyol (s'entén). Per exemple, els mitjans de RTV públics i privats espanyols només utilitzen el castellà per emetre per a totes les CC.AA. Sembla necessari concretar aquest article a escala estatal amb criteris de respecte i proporcionalitat en benefici de les ‘altres llengües espanyoles'. En efecte, a les Corts Generals, al sistema de mitjans d'àmbit estatal que avui exclouen a les altres llengües; a algunes retolacions ad hoc en llocs molt visitats de l'Estat i en les comunicacions institucionals significatives amb les nostres comunitats, en un Estat que es diu pluricultural i que és plurinacional, s'haurien de visibilizar en molta major mesura les altres llengües. No oblidem que el cens dels territoris amb llengua diferent al castellà suposa, no gens menys, que el 40% de la població a Espanya i, tanmateix, són invisibles per a l'altre 60%".
Recull de premsa
Política
24/07/2008 · BarcelonaL'economista de la UB, Ramon Tremosa descriu alguns dels problemes que presenta el catalanisme i, en especial Convergència, després del seu congrés nacional. Així, en el context social i polític d'augment del centralisme espanyol, Tremosa creu que "el catalanisme pateix una crisi d'identitat i CDC, en tant que força principal, també n'està afectada". Per Tremosa, " CDC no ha estat capaç de capitalitzar el descontentament que han generat els dos governs tripartits fins al punt que, en les darreres eleccions generals, no va recuperar cap dels cinc diputats que va perdre Esquerra".
24/07/2008 · BarcelonaL'economista de la UB, Ramon Tremosa descriu alguns dels problemes que presenta el catalanisme i, en especial Convergència, després del seu congrés nacional. Així, en el context social i polític d'augment del centralisme espanyol, Tremosa creu que "el catalanisme pateix una crisi d'identitat i CDC, en tant que força principal, també n'està afectada". Per Tremosa, " CDC no ha estat capaç de capitalitzar el descontentament que han generat els dos governs tripartits fins al punt que, en les darreres eleccions generals, no va recuperar cap dels cinc diputats que va perdre Esquerra".
Així mateix, l'economista català es mostra molt crític amb el fet que "mentre Esquerra distreu energies i esforços del present en aquestes qüestions- en referència a futurs referèndums -, els socialistes van purgant dels mitjans públics catalans, amb total impunitat". A més a més, segons Tremosa, en el context en el qual "PSOE i PP consideren fins i tot excessiva l'actual autonomia, quan encara no s'ha avançat ni una mica en un desenvolupament federal", "la primera gran prova de foc per al dret a decidir i per a la Casa Gran vindrà aquesta tardor: el vot de CiU als pressupostos generals de l'Estat". "Pot CiU votar-hi a favor sense trencar el cafè per a tothom autonòmic en finançament?, es pregunta el professor de teoria econòmica de la UB.
Pel que fa a les estratègies que ha de seguir ara la formació nacionalista, Ramon Tremosa exposa que han de tenir en compte que "si alguna cosa pot ensorrar la credibilitat del nou Estatut que CDC va impulsar és que pugui acabar proporcionant zero euros per càpita addicionals, o un simple augment de recursos molt inferior al creixement del PIB català dels darrers anys". D'altra banda, l'economista és del parer que "Artur Mas és el líder català més ben preparat i presenta el currículum més brillant", però que algunes coses han fallat per tal que no hagi pogut assolir el govern.
Per últim, Ramon Tremosa planteja que "avui que el catalanisme conté un grau de sobiranisme molt superior al de fa vint anys, quina és la rauxa de CDC? Potser a CDC ara li falla això amb la reforma del nou Estatut, que encara és a temps de forçar a l'alça en el seu desplegament: justament perquè CDC creu més en la reforma que en la revolució no pot acceptar-ne qualsevol reforma".

23/07/2008 · BarcelonaAquesta és la idea que dos històrics dirigents de Convergència han fet arribar al màxim líder de la formació catalanista, Artur Mas. Josep Maria Cullell i Macià Alavedra, molestos per les crítiques sobre el català de José Montilla fetes per Felip Puig, han presionat en els últims dies Artur Mas per tal que faci rectificar al número 2 de CDC. La idea dels dos exconsellers és procurar arreglar el que consideren que ha estat una sortida de to greu que podria perjudicar de forma clara i a mitjà termini el projecte de la Casa Gran del Catalanisme.
23/07/2008 · BarcelonaAquesta és la idea que dos històrics dirigents de Convergència han fet arribar al màxim líder de la formació catalanista, Artur Mas. Josep Maria Cullell i Macià Alavedra, molestos per les crítiques sobre el català de José Montilla fetes per Felip Puig, han presionat en els últims dies Artur Mas per tal que faci rectificar al número 2 de CDC. La idea dels dos exconsellers és procurar arreglar el que consideren que ha estat una sortida de to greu que podria perjudicar de forma clara i a mitjà termini el projecte de la Casa Gran del Catalanisme.
De fet, encara que no se sap si, precisament per l'enuig de Cullell i Alavedra o perquè, però el cas és que Felip Puig ha rectificat en les darreres hores les seves paraules. El número 2 de la principal força política del país ha assegurat que les seves declaracions van ser expressades en un programa d'humor, que lamenta que hagin provocat "una polèmica desafortunada" i ha preferit elogiar Montilla com un valor d'integració d'aquest país. Tot i les rectificacions, Puig ha advertit que continua pensant que el President de Catalunya s'ha d'autoexigir pel que fa al nivell que té de llengua catalana.
Pel que fa a les crítiques internes dins el partit, Cullell, exConseller de Política Territorial i Economia a l'època de Jordi Pujol, considera que "criticar el català del president és un gran error. Per descomptat, aquest no és el camí per construir 'la casa gran del catalanisme'", segons ha informat el Periódico. A més a més Cullell creu que paraules en aquesta línia només perjudiquen la expansió de la llengua catalana i que cal buscar les millors fórmules per tal d'assolir els màxims nivells d'integració. Per la seva banda, ha transcendit que Macià Alavedra, exConseller de Governació, Indústria i Economia de la Generalitat, va trucar Artur Mas en per expressar les seves opinions al respecte, semblants a les de Cullell
22/07/2008 · Barcelona Veus informades anuncien una reunió entre el PSOE i el PP amb la finalitat d'elaborar una estratègia comuna per aigualir de l'Estatut els punts referents a la llengua, concretament: el deure de conèixer les dues llengües oficials, el principi de disponibilitat lingüística en el món privat i el drets lingüístics de l'àmbit de l'ensenyament. Davant d'aquest possible acord, Òmnium Cultural ha fet pública la nota que reproduïm íntegrament per al vostre interès.
LA LLENGUA NO ÉS MONEDA DE CANVi
Reunida la Junta Directiva d'Òmnium Cultural el dia 21 de juliol de 2008, davant els rumors que les dues forces polítiques estatals majoritàries poden posar-se d'acord per convertir l'anullació de determinats articles de l'Estatut de Catalunya en el nucli d'una transacció que desbloquegi la renovació del Tribunal Constitucional, creu que hi ha raons per suposar que un cop més la llengua podria esdevenir la moneda de canvi d'aquesta negociació. Per aquest motiu, vol fer constar que hi ha almenys 3 punts irrenunciables en l'articulat del nou Estatut, sense els quals quedaria desvirtuat per complet el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:
22/07/2008 · Barcelona Veus informades anuncien una reunió entre el PSOE i el PP amb la finalitat d'elaborar una estratègia comuna per aigualir de l'Estatut els punts referents a la llengua, concretament: el deure de conèixer les dues llengües oficials, el principi de disponibilitat lingüística en el món privat i el drets lingüístics de l'àmbit de l'ensenyament. Davant d'aquest possible acord, Òmnium Cultural ha fet pública la nota que reproduïm íntegrament per al vostre interès.
LA LLENGUA NO ÉS MONEDA DE CANVi
Reunida la Junta Directiva d'Òmnium Cultural el dia 21 de juliol de 2008, davant els rumors que les dues forces polítiques estatals majoritàries poden posar-se d'acord per convertir l'anullació de determinats articles de l'Estatut de Catalunya en el nucli d'una transacció que desbloquegi la renovació del Tribunal Constitucional, creu que hi ha raons per suposar que un cop més la llengua podria esdevenir la moneda de canvi d'aquesta negociació. Per aquest motiu, vol fer constar que hi ha almenys 3 punts irrenunciables en l'articulat del nou Estatut, sense els quals quedaria desvirtuat per complet el text plebiscitat el 2006 pel poble de Catalunya:
1. El deure de coneixement de les dues llengües oficials en igualtat de condicions (article 6.2), sense el qual es consumaria la subordinació del català, fins i tot a Catalunya mateix, i la seva oficialitat esdevindria un pur simulacre, amb greus repercussions en tots els ordres de la vida pública.
2. El principi de disponibilitat lingüística en el món privat (article 34), sense el qual les empreses tindran la llibertat d'imposar la llengua als seus clients i desapareixerà l'opció lliure dels consumidors per la llengua oficial que prefereixen, amb efectes nefastos per a l'ús normal del català en les relacions comercials.
3. Els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament (article 35), que constitueixen la pedra angular de la unitat i la cohesió de la nostra societat. Després que el mateix Tribunal Constitucional va aprovar el nostre model educatiu de conjunció, seria un gravíssim retrocés que ara es pretengués invalidar-lo, posant en perill la convivència i la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans de tots els orígens.
Entenem que qualsevol nova retallada de l'Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya ha de comportar almenys l'adopció en el Parlament de Catalunya d'una decisió formal conjunta dels nostres representants sobre la seva acceptabilitat, sense excloure la convocatòria d'un nou referèndum sobre la seva acceptació per part dels ciutadans de Catalunya.

Pla de Lleida
|
|